Sant Feliu de Llobregat ha estat protagonista d'un llarg procés històric. En el territori que actualment ocupa el terme municipal es va trobar utillatge de l'homo erectus, del Paleolític, fa 250.000 anys, concretament a ca n'Albereda. Posteriorment, el terme va ser successivament poblat pels primers pagesos -durant el Neolític-, pels íbers -coves de l'Or, Penya del Moro- i pels romans -plaça de la Vila, Mas Lluí, etc.
El primer document que esmenta el lloc de Sant Feliu va ser l'any 1002. En aquell moment hi devia haver poc més que una capella -construïda sobre una vil·la romana anomenada Ticiano- al voltant de la qual durant l'època medieval, va néixer i es va desenvolupar Sant Feliu. Durant l'època moderna aquest nucli va anar creixent, sobretot a partir de la construcció de cases en el camí ral -actual carrer de Falguera-, traçat molt transitat que comunicava Barcelona amb l'interior de Catalunya i de l'expansió urbana arran de la construcció de la carretera.
Les grans transformacions, però, es van produir durant els segles XIX i XX amb la industrialització, l'arribada del ferrocarril i l'expansió urbanística que van transformar la vila en ciutat. En aquell llarg procés els habitants de Sant Feliu van passar de recol·lectors a pagesos i de pagesos a obrers. També van ser successivament vassalls, súbdits i finalment, ciutadans. Sovint aquests canvis no van ser fàcils i van comportar revoltes, guerres i altres moviments socials. Tot plegat forma part d'una memòria, d'un passat comú, que és el patrimoni col·lectiu de tots els santfeliuencs i totes les santfeliuenques i que alhora és una eina per projectar un futur millor per a la ciutat.
